Actualització de la no actualització

No actualitzo gaire el blog. No tinc temps per dedicar-hi. Tot el que faig de teatre ho anuncio regularment a les xarxes socials: Twitter, Facebook, Instagram. Aquestes tres xarxes socials són, a la pràctica, el meu blog.

Aquesta temporada 2021/2022 ha estat molt intensa:

-A l’octubre vam estrenar Tranquila. Celeste canta Chavela a Fira Mediterrània, un espectacle del qual en soc codramaturg.

-A principi de temporada també vam estrenar “oficialment” Pòsit al Festival Còmic de Figueres. Vaig participar en aquest espectacle aportant alguns dels textos que s’hi diuen.

–Ondina, de Les Anxovetes, musical familiar del quan en soc dramaturg, continua fent molts bolos. Em penso que ja en porten una trentena i la temporada que ve hi tornen. Aquests tres espectacles els ha dirigit l’amic i director Martí Torras Mayneris.

-A mitjans de desembre vaig ser el coguionista de La nit de Santa Llúcia, espectacle de música, paraula i dansa emès en directe per TV3 des del TNC que cada any organitza Òmnium Cultural per entregar els seus prestigiosos premis literaris.

-Aquesta primavera s’ha estrentat Eduard II de Christopher Marlowe al Teatre Akadèmia, en una versió molt captivadora de Moreno Bernardi. He tingut la sort de ser-ne el traductor.

-També he fet un bolo a Viladecans de Sense tu amb l’actor Xavier Pàmies, una obra que he escrit i dirigit i que es va estrenar el juny de l’any passat en un festival de teatre breu.

-A la Mostra d’Igualada vam estrenar Cromàtics del grup Rikus. Igual que Ondina, d’aquest espectacle també en soc el dramaturg i el Martí n’és el director.

-He estat professor de diverses assignatures de l’ESAD d’Eòlia, bàsicament literatura i escriptura dramàtica (i he organitzat la lectura dramatitzada dels textos resultants de les meves classes), i com cada any des de ja en fa tres, he estat professor del mòdul de Dramatúrgies contemporànies del Postgrau en projectes pedagògics i escènics de l’Institut del Teatre. També m’he tornat a embolicar durant uns mesos treballant a la Base de Dades de Dramatúrgia Catalana Contemporània dels Serveis Culturals de l’Institut del Teatre.

-He traduït, a banda del mencionat Eduard II, dues obres de debbie tucker green i una d’Alice Birch. Són tres obres que per raons diverses han tingut un procés complex, alhora que gratificant. Està previst que surtin publicades durant l’últim trimestre d’aquest 2022.

-També he traduït la versió en castellà d’Escaped Alone de Caryl Churchill. Es va estrenar per Sant Joan al Teatro de la Abadía de Madrid. D’aquesta obra, que en català la vam estrenar el maig del 2021, també n’he estat ajudant de direcció.

-He estat part activa en la creació de l’Associació Catalana de Dramatúrgia (ACD), una associació que finalment aplegarà els interessos dels dramaturgs del país i que espero que tingui una llarga vida i assoleixi els seus objectius. Hem començat amb molta il·lusió i ara mateix (4 juliol 2022) ja hi ha 75 socis inscrits. Està previst que a principis de la propera temporada (setembre/octubre 2022) se’n faci la presentació oficial en societat i a la premsa.

-Fa un parell de setmanes unes alumnes de 4t d’Interpretació de l’Institut del Teatre van fer el seu Treball Final de Grau (TFG) amb l’obra Ni cantan, ni bailan (pero no se las pierdan), amb direcció de Juanjo Cuesta, que van crear a partir d’algunes escenes del meu estimat Els ulls dels altres, obra amb la qual vaig guanyar el I Premi Mallorca de Dramatúrgia 2018 i que es va publicar a Documenta Balear.

-Finalment, escric aquesta entrada dues setmanes i mitja abans que s’estreni al GREC’22 Els ossos de Montaigne. La directora Glòria Balañà em va encarregar la dramatúrgia d’aquest espectacle de dansa-teatre amb dramatúrgia textual i sonora. Una obra que per motius personals és important per a mi. Després dels tres bolos d’estrena (22-24 juliol a la Fundació Brossa), també farà un bolo al Teatre Principal de Palma (setembre 2022) i, si res no ho impedeix, farà unes setmanes de temporada a La Brossa la temporada que ve.

(He escrit aquesta entrada de memòria, espero no haver-me deixat res.)

I fins aquí l’actualització de la no actualització d’aquest blog. Si voleu estar al cas del que faig, seguiu-me a Twitter, Facebook i Instagram. Bon estiu!

Traducció teatral

Parlo de traducció teatral a partir del minut 10:30 del podcast de CatRàdio “Passar notes” (abril 2022). Entre altres coses, anuncio que properament sortirà un nou volum de Dramaticles dedicat a l’autora debbie tucker green. Es tracta d’un volum que vaig proposar a l’editorial i que estic molt content que accedissin a publicar. Hi sortiran traduïdes dues obres, nut i random.

Gala ‘Nit de Santa Llúcia 2021’ al TNC

Aquí podeu veure la gala sencera de la Nit de Santa Llúcia 2021 d’Òmnium Cultural. La gala es va representar al Teatre Nacional de Catalunya el 14 de desembre de 2021 i va ser emesa en directe per TV3.

Direcció: Martí Torras Mayneris / Guió: Sadurní Vergés i M. Torras

‘El naixement d’una Chavela galàctica’ (Regió7)

Article publicat al Regió7 arran de la propera estrena de l’espectacle Tranquila. Celeste canta Chavela, un homenatge de Celeste Alías a Chavela Vargas. Amb Santi Careta i Oriol Roca completant el trio de músics, direcció de Martí Torras i dramatúrgia del mateix Martí i d’un servidor.

Estrena 17 octubre 2021 a Fira Meditèrrània.

‘Pòsit’ al Festival Còmic de Figueres

Demà divendres 17 de setembre s’estrena oficialment Pòsit al Festival Còmic de Figueres. Fa uns mesos en vam fer una preestrena i va anar molt bé. Un monòleg amb Meritxell Yanes sobre l’Alzheimer des de l’òptica del cuidador, amb direcció i dramatúrgia de Martí Torras a partir de textos d’ell mateix i d’un servidor.

L’escorça. 1a fase.

Aquest mes de juliol vam fer dues setmanes de residència al Centre d’Arts del Moviment de Roca Umbert (Granollers). És la primera fase de creació de L’escorça, una obra de dansa i moviment de Marc Lapuerta. Jo m’encarrego de la dramatúrgia i la codirecció. L’escenògrafa i codirectora és la Macarena Palacios, amb qui ja havia treballat anteriorment. La 2a fase de residència serà a l’octubre, també al CAM de Granollers, i la 3a a l’Obrador de Deltebre, on oferirem un assaig obert amb intenció de preestrena. A la següent imatge podeu veure els noms de l’equip complet.

‘Sense tu’ al Píndoles Fest

Aquest dissabte 12 de juny estrenem Sense tu, un monòleg de 15 minuts escrit i dirigit per un servidor i interpretat pel Xavier Pàmies, de La Trama Produccions. L’obra forma part del Píndoles Fest, un festival de microteatre que se celebra des de fa uns anys un cap de setmana de juny al Castell de Montjuïc.

Orgull de traductor

No és habitual que en les crítiques teatrals es faci menció a la traducció del text. Parlo, és clar, d’aquells casos en què l’obra que es representa no va ser escrita en català, sinó que a l’escenari en veiem una traducció, que pot ser més o menys adaptada (no em refereixo, però, a les adaptacions o a les creacions lliures basades en textos d’altres, sinó a les traduccions en sentit estricte). Sovint la traducció es dona per feta, o es considera una mediació necessària però poc important entre l’autor del text i el director. Fa poc, en un fòrum de traductors, un company es queixava amb raó que en una base de dades d’espectacles no se’l mencionava com a traductor d’una obra de Molière. Les paraules en francès són de Molière, és obvi, però el que l’espectador català va escoltar era un text que, si hagués estat traduït per una altra persona, hauria estat diferent. Segurament molt diferent. La cosa es complica en «textualitats» contemporànies i experimentals com les de Caryl Churchill. Aquí sí que la traducció es determinant i condiciona totalment la recepció de l’espectador. Seria una mica llarg d’explicar, però els que som llicenciats en traducció, o que ens hem dedicat a la traducció, sabem molt bé que és així. En el cas de la traducció teatral hi ha unes decisions concretes que s’han de prendre que tenen a veure amb l’espectador implícit, en el context on s’insereix l’obra, en l’apropament o allunyament de referents, etc. I per damunt de tot hi ha la visió del director (que és qui mana, no ho oblidem), el missatge que vol transmetre, etc. Són molts elements que s’aborden des de la traducció i que gairebé mai es tenen en compte a l’hora de parlar d’una obra de teatre. I és per aquest motiu que m’he alegrat molt que hagin aparegut dues crítiques d’I només jo vaig escapar-ne, de Caryl Churchill, que fan menció expressa i en positiu de la meva traducció. En concret, en Santi Fondevila de l’Ara parla de «fluïda traducció de Sadurní Vergés i Vilella» i, des d’El País, Javier Pérez Senz fa referència a la «inspirada traducción al catalán de Sadurní Vergés». Moltes gràcies, de tot cor.

Podeu veure I només ja vaig escapar-ne al Teatre Lliure fins al 20 de juny.