No és habitual que en les crítiques teatrals es faci menció a la traducció del text. Parlo, és clar, d’aquells casos en què l’obra que es representa no va ser escrita en català, sinó que a l’escenari en veiem una traducció, que pot ser més o menys adaptada (no em refereixo, però, a les adaptacionsContinua llegint “Orgull de traductor”