Orgull de traductor

No és habitual que en les crítiques teatrals es faci menció a la traducció del text. Parlo, és clar, d’aquells casos en què l’obra que es representa no va ser escrita en català, sinó que a l’escenari en veiem una traducció, que pot ser més o menys adaptada (no em refereixo, però, a les adaptacions o a les creacions lliures basades en textos d’altres, sinó a les traduccions en sentit estricte). Sovint la traducció es dona per feta, o es considera una mediació necessària però poc important entre l’autor del text i el director. Fa poc, en un fòrum de traductors, un company es queixava amb raó que en una base de dades d’espectacles no se’l mencionava com a traductor d’una obra de Molière. Les paraules en francès són de Molière, és obvi, però el que l’espectador català va escoltar era un text que, si hagués estat traduït per una altra persona, hauria estat diferent. Segurament molt diferent. La cosa es complica en «textualitats» contemporànies i experimentals com les de Caryl Churchill. Aquí sí que la traducció es determinant i condiciona totalment la recepció de l’espectador. Seria una mica llarg d’explicar, però els que som llicenciats en traducció, o que ens hem dedicat a la traducció, sabem molt bé que és així. En el cas de la traducció teatral hi ha unes decisions concretes que s’han de prendre que tenen a veure amb l’espectador implícit, en el context on s’insereix l’obra, en l’apropament o allunyament de referents, etc. I per damunt de tot hi ha la visió del director (que és qui mana, no ho oblidem), el missatge que vol transmetre, etc. Són molts elements que s’aborden des de la traducció i que gairebé mai es tenen en compte a l’hora de parlar d’una obra de teatre. I és per aquest motiu que m’he alegrat molt que hagin aparegut dues crítiques d’I només jo vaig escapar-ne, de Caryl Churchill, que fan menció expressa i en positiu de la meva traducció. En concret, en Santi Fondevila de l’Ara parla de «fluïda traducció de Sadurní Vergés i Vilella» i, des d’El País, Javier Pérez Senz fa referència a la «inspirada traducción al catalán de Sadurní Vergés». Moltes gràcies, de tot cor.

Podeu veure I només ja vaig escapar-ne al Teatre Lliure fins al 20 de juny.

%d bloggers like this: